Arquitectura i Imatgeria del Temple Parroquial de Sant Jaume i l’Ermita de Sant Pau de Sant Pol de Mar
1. El Temple Parroquial de Sant Jaume
L’actual Església Parroquial de Sant Jaume de Sant Pol de Mar és un edifici d’estil de Gòtic Tarda o de transició, la construcció principal del qual es va dur a terme entre els segles XVI i XVII. Aquesta església es va erigir sobre una capella anterior que ja estava sota l’advocació de Sant Jaume.
Arquitectura i Estructura: El temple presenta una planta rectangular i està capçat per un absis poligonal. La nau central es reforça a l’exterior mitjançant contraforts, i al seu voltant s’hi van afegir diverses capelles laterals. La seva línia arquitectònica és de transició entre el gòtic i estils posteriors. Un dels trets més distintius i singulars de l’edifici és el seu campanar, que aprofita l’estructura d’una antiga Torre de Defensa (o Torre Forta) de planta circular que data del segle XV. Aquesta torre de guaita, originalment, tenia una alçada d’uns deu metres i uns murs de fins a dos metres de gruix, presentant vestigis defensius com espitlleres i troneres. Posteriorment, s’hi va afegir un cos quadrat a la part superior per a allotjar les campanes. L’accés principal està protegit per un porxo que va ser afegit al conjunt durant la dècada dels anys 50 del segle XX.
Imatgeria i Art Sacre: A l’interior, la Parròquia de Sant Jaume atresora un conjunt artístic remarcable. La peça més important és, sens dubte, el grup escultòric de La Pietat, una valuosa obra de l’escultor barroc sevillà Juan Martínez Montañés (segle XVII). A més, s’hi conserva una custòdia d’argent i una talla de fusta de la Mare de Déu del Roser del mateix segle XVII. El presbiteri, o espai de l’altar major, està decorat amb una pintura mural de J.M. Aragonès que il·lustra escenes de la vida de Sant Jaume.
2. L’Ermita de Sant Pau (Antic Monestir)
L’Ermita de Sant Pau, coneguda també com l’Església de Sant Pol, és el vestigi de l’antic monestir que va donar origen a la vila. La seva arquitectura és un complex mosaic de diferents èpoques que van des de l’antiguitat tardana fins al barroc, sent catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Arquitectura i Cronologia: L’edifici s’assenta sobre una estructura molt més antiga: la Cripta o Sala Inferior. Aquesta cambra, datada per alguns experts en l’època paleocristiana o visigòtica (segles V-VII dC), és de planta rectangular i està coberta amb una volta de canó semicircular. Presenta una arcada central i quatre arcosolis laterals a mode de nínxols funeraris.
L’Església Superior (l’actual Ermita) correspon al temple monàstic d’època romànica, probablement de finals del segle XI. És una construcció de sola nau, coberta per una volta de canó lleugerament apuntada i reforçada per dos arcs formers. El capçal de la nau és un absis semicircular que, a l’exterior, mostra elements típics del romànic llombard, com un fris d’arcuacions cegues.
Posteriorment, aquest absis va ser sobrealçat i fortificat amb la creació d’espitlleres i filades de maons, una mesura defensiva adoptada davant els atacs pirates entre els segles XIV i XV. A l’interior, durant el segle XVIII, es van obrir tres nínxols irregulars a l’absis, un dels quals servia com a sagristia, alterant l’estructura original. Pel que fa als acabats, les façanes sud i oest solen estar arrebossades, mentre que la resta de l’edifici es manté en pedra vista, mostrant els carreus irregulars i els materials d’època romana reutilitzats en la seva construcció.
Imatgeria i Art Sacre: L’interior de l’ermita, que funciona com a capella per a culte esporàdic, està dominat pel retaule major. Aquest és d’estil barroc i data del segle XVIII, dedicat a Sant Pau Apòstol. El conjunt també inclou una imatge de l’apòstol Sant Pau, obra de l’artista Joaquim Renart. A més, s’ha constatat l’existència de restes de pintures murals darrere del retaule, a la conca absidal, tot i que la seva datació i estil no han estat determinats amb precisió.