L’Ermita de Sant Pau: Origen de Sant Pol de Mar (Antic Monestir)
L’actual Ermita de Sant Pau, també coneguda com a Església de Sant Pol, no és l’església parroquial actual del poble, sinó el que resta de l’antic monestir benedictí de Sant Pau del Maresme, el qual va donar origen i nom a la vila de Sant Pol de Mar. És un edifici catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Primera Etapa: Monestir Benedictí (Segles X – XI)
Orígens i Fundació: Els orígens exactes no són del tot clars, però hi ha constància documental de l’existència d’un monestir benedictí ja al segle X. Els documents més antics daten del 955 dC i del 968, on l’abat Sunyer aconsegueix un privilegi imperial del rei Lotari per governar aquest cenobi juntament amb el de Sant Feliu de Guíxols.
Abadia i Crisi: Durant aquesta primera època, el monestir va ser una abadia. Però després de la mort de l’abat Sunyer i d’haver rebut donacions importants dels comtes de Barcelona, la comunitat va entrar en una fase de crisi, agreujada per un període prolongat sense abat.
Llegat Paleocristià/Visigòtic: Sota l’església romànica (l’actual ermita), hi ha una cambra rectangular coberta amb volta de canó que fa funcions de cripta. Alguns autors daten aquesta sala inferior en època paleocristiana o visigòtica (segles V-VII), cosa que indicaria un culte anterior a l’edificació romànica. Aquesta cambra presenta una arcada central i quatre arcosolis laterals.
Segona Etapa: Priorat de Lérins (Segles XI – XIII)
Revitalització: Per tal de reactivar la vida monàstica, l’any 1068, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, van cedir el monestir a l’abat Aldebert i al cenobi benedictí de Saint-Honorat de Lérins (Provença).
Priorat Benedictí: A partir d’aquest moment, Sant Pol es va convertir en un priorat benedictí depenent de Lérins.
Construcció Romànica: Molt probablement, van ser els monjos de Lérins qui, a finals del segle XI, van construir l’edifici romànic que constitueix el nucli de l’actual ermita. D’aquesta estructura original només es conserva l’absis i part d’una finestra de la façana nord.
Decadència i Abandonament: Aquesta etapa es va allargar fins a la segona meitat del segle XIII. La vida monàstica va anar empitjorant, i entre el 1263 i el 1264, els darrers monjos de Lérins van abandonar el monestir i van tornar a Sant Honorat.
Etapa de Fortificació i Canvis (Segles XIV – XVIII)
Incorporació a Montalegre: Després d’un període de decadència, el 1415, el papa Benet XIII va autoritzar la comunitat de Sant Pol a incorporar-se a la Cartoixa de Montalegre. No obstant això, els inconvenients de la ubicació van continuar dificultant la vida cartoixana.
Venda i Fortificació: Finalment, cap al 1434, el monestir fou venut pels cartoixans als vescomtes de Cabrera i va ser utilitzat com a fortificació. L’absis romànic es va sobrealçar i es va coronar amb filades de maons amb espitlleres, donant-li l’actual aspecte fortificat per defensar-se dels freqüents atacs pirates de l’època. Exteriorment, l’absis s’ornamenta amb un fris d’arquets d’estil llombard, reformat amb el sobrealçament defensiu.
Reformes i Ús com a Capella: Posteriorment, es va enderrocar gran part del monestir i les terres es van vendre. L’església, reformada, va esdevenir una capella. A l’interior, la nau única amb volta de canó i arcs formers, es va modificar al segle XVIII amb tres absidioles interiors i irregulars. L’interior alberga un retaule barroc del segle XVIII dedicat a Sant Pau i una imatge de l’apòstol Sant Pau, obra de Joaquim Renart.
La Parròquia de Sant Pau / Sant Jaume de Sant Pol de Mar
Mentre l’antic monestir i la seva església (Ermita de Sant Pau) es trobaven al turó, el nucli de població de pescadors creixia arran de mar. El poble, en origen, depenia eclesiàsticament de la parròquia de Sant Cebrià.
La Demanda d’una Església Parroquial
Dependència Inicial: Durant segles, la població de Sant Pol de Mar va dependre de la parròquia de Sant Cebrià de Vallalta.
Creixement del Nucli Marítim: A la segona meitat del segle XVI, la població de Sant Pol (el nucli marítim) ja comptava amb un nombre significatiu de cases, mentre que Sant Cebrià n’era molt més petit.
Petició de Nova Parròquia: L’any 1574, un grup de veïns de Sant Pol va aprofitar una visita pastoral del Bisbe de Girona a Sant Cebrià per demanar la construcció d’una església parroquial pròpia, dedicada a Sant Jaume.
La Independència Parroquial
Concessió Oficial: La concessió oficial per a la construcció i establiment de la nova parròquia va ser al gener de 1575.
Dedicatori: Aquesta nova església parroquial es va dedicar a Sant Jaume.
Procés Lent: Tot i la concessió inicial, la independència eclesiàstica completa de la parròquia de Sant Pol respecte a Sant Cebrià de Vallalta no es va materialitzar fins molt més tard, concretament l’any 1929.
Actualment, l’Església Parroquial de Sant Jaume és l’edifici que fa les funcions de parròquia de la vila, mentre que l’antic monestir del turó és conegut com a Ermita de Sant Pau, utilitzada per a culte esporàdic i celebracions.