El baptisme és el primer dels sagraments amb el qual iniciem la vida cristiana i ens incorporem com a membres de ple dret de l’Església, la comunitat dels deixebles de Jesús. És un signe visible que posa de manifest la nostra condició de fills de Déu i la nostra vocació com a cristians de viure els ensenyaments de Crist per a fer possible un món més fraternal i més just, segons la voluntat del nostre Pare del Cel.

La paraula etimològicament significa “immersió”, perquè a l’Església primitiva es feia justament immergint tot el cos en l’aigua, com a senyal de renéixer a una vida nova amb Crist mort i ressuscitat. Actualment, el ritu essencial consisteix a vessar aigua tres vegades consecutives sobre el cap del batejat, tot dient les paraules “Jo et batejo en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”, que conviden el nou cristià a restar sempre arrelat en la vida íntima de Déu mateix, que és Comunió d’Amor. Tot seguit, es fa la unció amb el crisma, un oli aromàtic consagrat que indica la dignitat de tot cristià, i es lliura un ciri encès al nou batejat, com a símbol de la llum de Crist que el cristià està cridat a seguir i a reflectir en tota la seva vida.

Si es tracta d’un infant, el nou acollit va acompanyat d’un padrí i/o una padrina, que són triats prèviament pels pares. Els padrins tenen la funció d’ajudar els pares a educar i iniciar l’infant a la vida cristiana, i per tant han de ser persones batejades i preferiblement també confirmades, suficientment formades des del punt de vista religiós.

Si el candidat al baptisme és un jove o un adult, el padrí i/o la padrina han de ser persones que puguin ser un referent i l’ajudin en el seu procés d’incorporació a la comunitat cristiana i de creixement personal en la fe, perquè la vida cristiana és sempre comunitària i ens acompanyem els uns als altres.

A la parròquia de Sant Pol, el baptisme d’infants es prepara uns tres mesos, amb la participació a l’Eucaristia dominical i amb tres sessions de formació amb els pares (i si és factible també amb els padrins) per aprofundir el significat del sagrament i per ajudar la família a integrar-se millor en la comunitat cristiana de Sant Pol de Mar.
En el cas de nens a partir de sis anys, caldrà començar el curs de catequesi per a infants i es veurà quan és el moment oportú per rebre el Bateig i fer la Primera Comunió. Per a nois i noies de més de dotze anys, així com en el cas de joves i adults, caldrà inserir-se en algun dels grups d’aprofundiment de la fe segons l’edat i posar-se d’acord amb mossèn Cinto per a una bona preparació personalitzada.

Els batejos es fan diumenge integrant-los a la missa dominical, durant la qual es presenten els nous cristians a l’assemblea cristiana. Només per raons justificades es pot programar un bateig en un altre moment. En qualsevol cas, cal concordar el dia directament amb Mn. Cinto.

Per al dia de la cerimònia cal tenir a punt un ciri de decoració, blanc o groguenc, gruixut (no els llargs típics de bateig), amb el nom de qui serà batejat i la data del baptisme. També cal tenir preparat un mocador de coll o fulard, blanc o claret, d’home o de dona segons el cas, que es pugui utilitzar com a peça de roba normal també de grans.

Pels serveis religiosos, la Parròquia no demana mai res. Tanmateix, les despeses són moltes i si voleu contribuir-hi, qualsevol ajuda econòmica serà benvinguda.

Formulari pel Baptisme:

El sagrament de la Confirmació porta a plenitud la gràcia rebuda al Baptisme. Els qui són batejats d’adults, el reben juntament amb el Baptisme i l’Eucaristia el mateix dia que s’incorporen públicament i definitivament a l’Església. Els qui han estat batejats d’infants, el reben normalment a partir dels catorze anys, quan poden fer seva, plenament conscients, l’opció cristiana que en el seu moment varen fer pares i padrins en nom seu.
Amb el sagrament de la Confirmació, Déu confirma els batejats com a fills estimats i els ofereix una efusió més abundosa i encarnada dels dons del seu Esperit. Per una altra banda, a través de la recepció lliure i responsable d’aquest sagrament, els batejats confirmen el compromís de viure com a seguidors del Crist, coherentment i generosament, i s’obren confiadament a l’acció de l’Esperit Sant.
Per subratllar la importància d’aquest pas, el ministre ordinari del sagrament de la Confirmació, quan es dona anys després d’haver estat batejat, és el bisbe diocesà, que en el cas de Calella és fra Octavi Vilà, bisbe de Girona.
A la nostra parròquia de Calella, constatem que són molts els batejats que no han rebut aquest sagrament en l’adolescència o en la joventut, que seria el període durant el qual tradicionalment se solia rebre, i és per això que convidem tots els batejats majors de 14 anys, que se sentin vinculats a la Parròquia i que vulguin refermar el seu compromís cristià, a inscriure’s als grups de preparació a la Confirmació, de manera que puguin rebre-la en el moment pertinent.
Podeu fer-ho omplint amb les vostres dades el formulari següent:

Aquest sagrament és el centre i el cimal de la vida de l’Església, perquè la reuneix en la presència de Jesús el Crist. Prenent el Cos, “el pa del cel” i la Sang, “el calze de la salvació” ens convertim en un sol cos, som redimits i nodrim la nova vida. Així és desde que rebem la Primera Comunió, a cada comunió.

La Eucaristia és la consagració del pa en el Cos de Crist i del vi en la seva Sang que renova mística i sacramentalment el sacrifici de Jesucrist en la Creu. L’Eucaristia és Jesús real i personalment present en el pa i el vi que el sacerdot consagra. Per la fe creiem que la presència de Jesús en l’Hòstia i el vi no és només simbòlica sinó real.

En la seva essència és una celebració, una acció de gràcies per tot allò rebut i una lloança. D’aquí el seu nom, que prové del grec, “eu” que vol dir “bo” i “charis” que vol dir “gràcia”. Donem les gràcies de ser salvats per la ofrena-sacrifici de la Seva Vida encarnada com a ésser humà com nosaltres, per amor a la humanitat.

L’Eucaristia és el memorial del darrer i Sant Sopar de Jesús amb els apòstols i sempre va també acompanyada de les paraules de l’Aliança amb Déu Pare. La seva celebració comporta també unes lectures triades amb un calendari universal, que llegeixen totes les comunitats alhora, en un ordre concret, i que són interpretades pel sacerdot amb la finalitat de fer-les comprendre millor. També hi són presents pregàries i signes d’unió entre els que han acudit a la trobada.

Assistint a l’Eucaristia, el Pa de Vida és el que ens dóna força i fermesa com a cristians de debò, per enfrontar les proves, encarar el sofriment, encomanar la fe i l’esperança, per dur a feliç terme la missió i la vocació que Déu atorga a cadascú.

La celebració del sagrament de la Reconciliació o de la Penitència és important en la vida d’un cristià que tracta de ser coherent amb l’Evangeli. Tots tenim moments crítics que necessitem especialment saber-nos perdonats i sostinguts; però també és sa, en un camí espiritual compromès, confiar-nos periòdicament a la misericòrdia de Déu amb tota la nostra feblesa i les nostres ombres. Aquest és el sentit específic d’aquest sagrament, que juntament amb la Unció dels Malalts és considerat un sagrament de guarició.
A la nostra Parròquia de Sant Pol fem dues celebracions comunitàries de la Reconciliació: una abans de Nadal i una altra abans de Pasqua. Tanmateix, mossèn Cinto està disponible per administrar aquest sagrament personalment en qualsevol moment de l’any. N’hi ha prou amb demanar-li-ho personalment, o bé quedar d’acord amb ell per WhatsApp escrivint-li al 638 593 779.

En les malalties greus o en la proximitat de la mort, l’ésser humà experimenta la seva impotència, els seus límits i la seva finitud. Són moments difícils i complexos per a la persona, que pot caure en la desesperació, l’angoixa i fins i tot la rebel·lia contra Déu.

A través del sagrament de la Unció dels Malalts, amb la imposició de les mans i la unció amb l’oli dels malalts per part d’un prevere, el cristià rep una ajuda especial per a poder viure amb dignitat i com a expressió d’un amor més gran la seva fragilitat, i s’encomana a Déu per a ser enfortit en el cos i en l’esperit.

Aquest sagrament es confereix a les persones en una condició de salut precària, per raons d’una malaltia greu o de l’edat ja avançada, o bé també abans d’una operació quirúrgica amb riscos elevats. Fins fa uns anys, aquest sagrament era conegut popularment com l’extremunció i es donava en punt de mort, però actualment s’aconsella de rebre’l molt abans, en aquells moments que a la persona més li cal ser sostinguda per la fe o bé ha d’afrontar una malaltia o una intervenció mèdica que comporta riscos objectius per a la seva vida.

A la nostra Parròquia de Sant Pol, es dona cada any la possibilitat de rebre aquest sagrament l’11 de febrer a tots els qui ho desitgin, durant una celebració litúrgica que es fa a l’església en ocasió de la Jornada Mundial del Malalt. Als qui no poden assistir-hi i comuniquen que volen rebre’l, se’ls visita personalment a casa, a les residències o a l’hospital.

En el sagrament del Matrimoni, l’Església confessa i celebra l’aliança d’amor entre Crist i l’Església en l’amor dels esposos. Quan dues persones es trien lliurement per fer el camí de l’amor i volen crèixer en el que ja són, donant-se una a a l’altra, estan rebent l’amor de Déu en l’altre, com un do. I són un do l’un per l’altre. Com Crist amb l’Església, fan un sol cos, una sola carn, un sol projecte existencial. Això se significa en el moment del consentiment dels nuvis i en el moment de rebre la benedicció de Déu.

Estimar l’altre, és estimar Déu en l’altre, dit així, té qualitat d’indissoluble, perquè quan hom desperta a l’amor de Déu és per sempre. Estant Déu entre ells i en ells, és plenament instrument del seu amor, Ell envigoreix i fa crèixer l’amor dels esposos, perquè Ell ens és fidel.

Amb el matrimoni creem, mantenim i assolim l’amor a la mesura humana, s’hi crea l’espai on s’hi desplega de la manera més concreta, des de la gratuïtat, la dels esposos entre sí i la dels pares cap als fills, mirall de la gratuïtat del do de Déu, en la formació del nucli familiar, el que ens forja com a humans. El camí no és fàcil, però l’amor més gran sempre té la darrera paraula.